Mikel ho deixo en l'aire, a teva la imaginació o punt de vista de qui vé aquest blog a badar.
Unmei (no em clavis un cop de puny, eh!) jo simplement he fet una fotografia, la persona que ho ha escrit ha de tenir una visió molt poètica de la vida, m'agrada molt aquests regals que ens deixen els anònims en les parets del carrer. Des d'aleshores és una d'aquelles imatges que la tinc de capçalera
és bonic de veure com persones que passegen pel carrer se'l fan seu amb aquesta sensibilitat, oi? i com persones com l'aladern els hi donen un toc final tan passional ;)
Què maco... Hi ha possibilitats per tothom, fins i tot aquestes reixes, que en lloc de treure't part de la teva vida, n'ofereixen un poc més a qui pugui apreciar-les... :)
M'ha agradat molt, i el teu poema també, Aladern!! :)
Jo m´enrecordo d´una poesia urbana que algú va escriure a les columnes del passadís del metro de Passeig de Gràcia entre la línia verda i groga i també em recorden a això, a mi també m´encanta descobrir aquestes petites coses pel món...
Les reixes són així, unes vegades floreixen i unes altres marceixen tot allò que toquen... Per si de cas, em quede amb la llibertat que em dóna poder veure el blau del cel sense ferros que em dificulten la visió.
Las rejas son así, unas veces florecen y otras languidecen. Abren mi corazón en ventana de luna, me encierran en tu amor, y me abren tu cuna. La rejas son así.
Hola Mery Cherry estan a Barcelona aprop del Macba al carrer Fernadina, la foto és feta de fa un o dos anys, m'hi apunto al pelegrinatge! i podriem dur esprays per si la frases ja no hi és què et sembla?
muchas veces pensé en hacer esa misma foto en el raval, hasta que las borraron. la tercera decía: las rejas son así, a veces florecen y a veces lloran.
29 comentaris:
Sense reixes les flors no arribarien a florir, sembla.
Uooo!! Que bo!! Reixes florides!! Sembla el contrari del que significa una reixa...
Namaga!! Ens omples de flors, floreta!!! :)
Mikel ho deixo en l'aire, a teva la imaginació o punt de vista de qui vé aquest blog a badar.
Unmei (no em clavis un cop de puny, eh!)
jo simplement he fet una fotografia,
la persona que ho ha escrit ha de tenir una visió
molt poètica de la vida, m'agrada molt aquests regals que ens deixen els anònims en les parets del carrer.
Des d'aleshores és una d'aquelles imatges que la tinc de capçalera
:-) q bonito
Las rejas son así,
unas veces florecen
otras rompen mi corazón.
No por muchas flores
dejarán de ser rejas
las que separan nuestro amor.
:)))))))
gràcies duna
Aladern, en coneixes l'autora o autor?
Ei, que m'ho acabo d'inventar!!! :P
doncs així ets l'atre mig poeta
és bonic de veure com persones que passegen pel carrer se'l fan seu amb aquesta sensibilitat, oi? i com persones com l'aladern els hi donen un toc final tan passional ;)
Hi ha qui té una visió molt clara de la vida, transparent.
Què maco... Hi ha possibilitats per tothom, fins i tot aquestes reixes, que en lloc de treure't part de la teva vida, n'ofereixen un poc més a qui pugui apreciar-les... :)
M'ha agradat molt, i el teu poema també, Aladern!! :)
Thanks, Namagueta!!
Que guai...d'on ho has tret això? m'agrada.
Namaga...eres genial!!!
(me ha encantado, y hoy dejo algunas palabritas en castellano...)
bicos!!!
bellota
Jo m´enrecordo d´una poesia urbana que algú va escriure a les columnes del passadís del metro de Passeig de Gràcia entre la línia verda i groga i també em recorden a això, a mi també m´encanta descobrir aquestes petites coses pel món...
Les reixes són així, unes vegades floreixen i unes altres marceixen tot allò que toquen... Per si de cas, em quede amb la llibertat que em dóna poder veure el blau del cel sense ferros que em dificulten la visió.
sí Aina hi ha moltes fibres sensibles pel món
molt més del que ens pensem
cosespetites, no ho sé, em sembla que no m'ho acabo de creure però de totes maneres em sembla
una visió optimista
diguem-ne, * l'Aladern és un poetàs
memòria, t'enviaré un plànol dibuixat perquè
ho poguis descobrir tu mateixa i em sap molt
de greu que ens deixis...
Bellota, chica! que bien! tus palabritas estaran muy cerca.
Yo sólo hice la foto, pero la anónima o él anónimo que lo ideó y lo regaló és genial sí!
síii jo també! Nica
començava algo com
"Era un lobito,... escrit al sostre,
m'apassiona aquest món
Ainalma, t'has posat molt seria :p
avisa'm si hi ha algo o algú que
t'impedeix veure aquest cel tan preciós
un petó
Las rejas son así,
unas veces florecen
y otras languidecen.
Abren mi corazón
en ventana de luna,
me encierran en tu amor,
y me abren tu cuna.
La rejas son así.
les reixes no me desagraden, si no són de cap pressó...
Guasteví, no et funciona el blog.
la foto es chula!!! y la frase se sale!!
Guasteví, de presons n'hi ha moltes és qüestió de tenir imaginació per sobreviure-les, cuida't molt
Wild, ¿de donde se sale, de las rejas? :DDD
Namaga, des d'ahir a la vesprada que veig el cel més blau que mai! Tot comença a brillar altra vegada. Un beset, bonica!
d'on les has tret? Per què ni hi fem un pelegrinatge tots plegats?
Hola Mery Cherry estan a Barcelona aprop del Macba al carrer Fernadina, la foto és feta de fa un o dos anys, m'hi apunto al pelegrinatge! i podriem dur esprays per si la frases ja no hi és què et sembla?
Preciós.
;*
m'agrada la manera que tens de veure la màgia a cada racó ;)
muchas veces pensé en hacer esa misma foto en el raval, hasta que las borraron. la tercera decía: las rejas son así, a veces florecen y a veces lloran.
ya lo sabía bernie :)
Publica un comentari a l'entrada