Uala, quina sort, eh??? Només us vull demanar un favor, que quan toquin "Armando rampas" us feu un petó (encara que sigui mental, jajaja) i que penseu en nosaltres, ummm...
Ja ens ho explicareu amb detalls, un petonàs, muacks!
ala quina sort, ara esteu al liceu cantant bamboo. Segueixo reivindicant que jo fa moooooolts anys ja escoltava als antònia font, quan ningúuuu els coneixia.:P Quin orgull més tonto, no? Ja m'ho explicaràs. Mua
Va ser Apoteòsic! oi? petitona, és dilluns i encara somric i estic al núvols
Somiant la lluna, moltes gràcies vaig disfrutar però que mooolt i ara m'hi passo pel teu blog
Bitxo guapa! doncs aquesta primavera m'agradaria tornar a Girona i de segur que aniré al Lola Cafè ja que em teniu tots molt encuriosida :*
Carmen, va ser flipant!, ells tan pròxims a tots nosaltres i sí! que n'hi va haver de patxanga (la cançó no la van tocar) però vem acabar drets ballant, cantant, i algún petonet ;) uuuf! no m'ho hagués imaginat mai en un lloc com el Liceu
Déric, uuuf! estic tan contenta, què puc dir que el Liceu el vem fer nostre cantant i picant de mans, perdent tota la compostura que imposa el Liceu. I ells juntament amb la orquestra impresionants, apoteòsics i divertits.
Memòria, doncs és per estar molt i molt orgullosa i em fas un xic d'enveja :) van tocar la vostre cançó i la nostre i vem complir la promesa ;)
21 comentaris:
Uala, quina sort, eh???
Només us vull demanar un favor, que quan toquin "Armando rampas" us feu un petó (encara que sigui mental, jajaja) i que penseu en nosaltres, ummm...
Ja ens ho explicareu amb detalls, un petonàs, muacks!
Ualaaaa! Se't veu la sabateta!
:-P
Carol, "Un cel tan diferent del que hi ha damunt ca meva..." oi tant que pensarem molt en vosaltres i us enviarem petons mentals, però a la galta! ;)
doncs sí! Giorgio i està ben neta i lluent, ale! :P
:-) Quines ganes, namagueta!!
A mi em fa molta il·lusió pels Antònia, que m'encanten, però també per veure el Liceu per dins, que no hi he estat mai!
Ja podràs dormir aquesta nit dels nervis? :-p
Guapa :-*
Jo hi vaig estar dimecres passat gaudint de Luz Casal. Passa per meu blog, potser et fa gràcia l'escrit... Disfruta del concert ;)
Joooooo... quina enveja (sana)!!! Que us ho passeu mooolt bé :) (ah, per cert, el del cafè i jo també anem al Lola Cafè quan passem la nit a Girona)
Em perdonareu per aixafaguitarres, pero a aquest concert no fan Patxanga :P (pero si, Armando Rampas :D )
Jua! No m'ho imagino! Conta-ho!!!!
ala quina sort, ara esteu al liceu cantant bamboo. Segueixo reivindicant que jo fa moooooolts anys ja escoltava als antònia font, quan ningúuuu els coneixia.:P Quin orgull més tonto, no? Ja m'ho explicaràs. Mua
quina sort de poder-hi anar!
Va ser Apoteòsic! oi? petitona, és dilluns i encara somric i estic al núvols
Somiant la lluna, moltes gràcies vaig disfrutar però que mooolt i ara m'hi passo pel teu blog
Bitxo guapa! doncs aquesta primavera m'agradaria tornar a Girona i de segur que aniré al Lola Cafè ja que em teniu tots molt encuriosida :*
Carmen, va ser flipant!, ells tan pròxims a tots nosaltres i sí! que n'hi va haver de patxanga (la cançó no la van tocar) però vem acabar drets ballant, cantant, i algún petonet ;) uuuf! no m'ho hagués imaginat mai en un lloc com el Liceu
Déric, uuuf! estic tan contenta, què puc dir que el Liceu el vem fer nostre cantant i picant de mans, perdent tota la compostura que imposa el Liceu. I ells juntament amb la orquestra impresionants, apoteòsics i divertits.
Memòria, doncs és per estar molt i molt orgullosa i em fas un xic d'enveja :) van tocar la vostre cançó i la nostre i vem complir la promesa ;)
Hola Jordi, moltes gràcies! va ser fantàstic
Gràcies :D Per cert, el que surt de darrera l'entrada és un bistec?
:DDD nooo, és la meva sandàlia vermella, ganyotada per a tu memoria
Hola namaga, miles de besos desde el sur, aunque no escribo me paso a visitarte y te añoro.
cuídate mucho
Quina enveja!!!!!!!!!!!! Què me'n dius del llibre? dubto si comprar-lo per St. Jordi.
Alegria! Les velles se xapen de riure.
Segur que va ser molt "xulo". Si és que estan arrassant per tot on van els mallorquinets!
Namagueta,
gamberreta,
deixa d'ensenyar-nos la cuixeta!
I fes-nos un dibuixeeeeeeet ;-) .
M'encantaria haver vist als Antònia allà.
=)
i que tal va anar???
Namagueta
amagadeta
no dibuixa
una mosqueta.
:-P
Orlanda guapa, que ilusión que te pasees por aquí! te envié un mail, no sé si te habrá llegado ;)
Jo me'l faré regalar, Laia :)
Sí, cosespetites en part, és gracies a la seva naturalitat.
siiiii, giorgio i tux ja teniu raó...
Claradriel, qui ho sap? seria genial que repetissin oi?
Deric, apoteòsic, fascinant, encara tremolo
zzzz giorgio
Publica un comentari a l'entrada