m'agrada el meu petit país,
encara que sovint s'equivoqui
em desagrada certs entusiasmes anti-catalans
que aprofiten qualsevol situació per atacar-nos
encara que sovint s'equivoqui
em desagrada certs entusiasmes anti-catalans
que aprofiten qualsevol situació per atacar-nos
5 comentaris:
m'agrada també el teu petit país
cremem la còpia i el que hem de cremar és l'original!
:))
A mi també m'agrada el petit país.
I tot el que dius.
A mi també m'agrada el pais on visc.
Saps què m'has recordat?????
Obviament, no.
Quan jo era ben petitona, una pre-doneta encà, escapant per anar on els pares no em deixaven anar...
allà, a la plaça de bous de València, ell, Lluís, el gran, 'es va permetre una llicència', en paraules textuals. I, sentat amb els dits al piano, cantà, en estrena per als valencians, per primer cop, eixa cançó que adore tant...
'El meu país és tan petit, que des d'un campanar, sempre es pot veure el campanar veí'.
Ara, des de Madrid, recorde el meu poble costaner de 3000 habitants, i el dingdonar matinal que s'escolta a cada racó.
Mmmmmmmmmm.
Publica un comentari a l'entrada