12.3.07

Petita Gran Lluna,


si em veiessis plorant
engrunes de màgia
.
.
.


14 comentaris:

Ainalma ha dit...

Ui, la Namagueta al cel? Jo que pensava que acabaria una mica més avall, amb tanta carota de xica dolenta que feia darrerament...
Per cert, la imatge em recorda molt el Petit Príncep! Un beset.

Carol Blenk ha dit...

Ummm...petita però alhora gegant...
Muacks!

orlanda ha dit...

¿por qué no quieres mirar? ¿te da vértigo? A mi me recuerdas al principito.

un abrazo

namaga ha dit...

:D sempre estic al núvols i últimament més que mai, besets a tu guapa!

sí! ets molt Gran Detectiu Blenk, besets

no sé Orlanda pero te mando unos remuaas

Anònim ha dit...

Al núvols i mirant la lluna! Qui pogués estar sempre així!

Namagueta... Melangia?

Esther ha dit...

No m'agrada veure plorar ningú... ni que siguin llàgrimes màgiques... :-*

Esther ha dit...

No m'agrada veure plorar ningú... ni que siguin llàgrimes màgiques... :-*

namaga ha dit...

a estonetes sí, donot, un petó guapa!

Esther :D és que aquestes llàgrimes són dolçes i màgiques, *

Giorgio Grappa ha dit...

De les llàgrimes màgiques naixen ocells de cristall. Ells et cantaran i jugaran amb tu.

Besets!

Carmen Griss ha dit...

La felicitat es pot trobar a qualsevol asteroide...

Bellota ha dit...

Qué dibujo más requetebonito de Namaga, mi querida C.
Besos enormes desde la luna.

Giorgio Grappa ha dit...

Ups! T'estic enviant un emili mooooooolt pesat i no acaba d'eixir, no sé com quedarà la cosa :-( .

Anònim ha dit...

no entiendo ni jota pero me en-can-ta el dibujito... así que sólo puedo decir: precioso! gracias
beso

wildwildreally ha dit...

namaga, no es por nada, pero intentar jugar al escondite con la luna.. pienso que es jugar con ventaja!!!!!!!