enyoro les meves estances,
aquelles que s'eleven i em permeten veure a distància.
pedres sobre pedres.
aquest any no hi hagut hivern,
aquella cremor viva dels dits freds a l'apropar-se al foc,
aquell petar de dents , el nas glaçat, el baf cobrin-t'ho tot de blanc ...
aquest any no he sentit l'hivern en la meva pell,
potser perquè encara no em tocava viure'l,
potser perquè tu m'hi duràs ben aviat
i mentre estiguis agafant la teva terra amb les mans,
jo aniré aclucant els ulls, em petaran les dents,
tindré el nas glaçat, els dits congelats i remugaré ben alt:
brrr! quin fred que fa!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
16 comentaris:
I jo enyorarè les vostre paraules, com avui enyoro les ganyotes.
dersu_ enyoraràs les meves paraules? ai! que bonic, jo també les enyoro :) perque estic tant acostumada a les onamatopeies, mira una ganyotada extra :PPPP :)
Que bonic! T'ha eixit un poema preciós, Namagueta :-) . Et comprenc, no hi ha res com el fred de l'hivern davant d'una xemenia, embolicats amb una manta en bona companyia ;-) . Ah! I que no falte una bona botella de vi negríssim :-P .
nooooooo!!!!! discrepe, discrepe, discrepeeeeee!!!! vull estiuuuuu, vull soooool!!!! vull platja i xiringuitooooooo!!!!!
¡qué preciosidad, me encanta!
besos
Has vist que hivern que és avui?? Jo vull primavera, solet, passejades per la platja, temperatures suaus, nenes amb bicicleta... aix, anar amb bicicleta, volia dir...
Que marxi aquest fred!
Jo vull que vingui la caloreta!!!!!
El esser humà va perdre la seva inocencia quan va descobrir que casa seva (la Terra) no era el centre de l'univers, i que girem tots al voltant del Sol. Desde llavors va deixar de ser el rei de la creació per ser una criatura mes.
i tant Giorgio, per a mi vi i per a tu Grappa i ganyotada :)
:DD El xiringuitoooo! Nimue, jo també però m'enyoro del fred d'hivern del de veritat, de la neu, d'esquiar ...
molts besets simpàtics, Orlanda ****
:DDD que n'ets de pilla, Donot, jo amb tandem, cistelleta i picnic
ai! Esther, caloreta, nooo, temperatures suauus si *
Amén, Carmen.
que bonic, també, quan no escrius dibuixos...
Com es nota que no fas vida nocturna al mig del bosc, t'hauries adonat del que és passar fred.
doncs jo vull primavera i veure't envoltada de floretes de colors!
Ei, sí que ha fet fet fred, mooolt de fred! I es nota, sobretot, quan no tens calefacció a l'aula...
ei, que avui ja fa fred!!!
hola namagueta, te añoro mucho
besos y abrazos
acabo de ver un reportaje sobre Barcelona, qué maravilla
:) gràcies pel comentari mery cherry, besets
apa! no exageri Lupus que amb el pelatge que té no ha de passar fred
:) i de cargolets, com aquell que et va visitar a casa la Isnel, que bonic! petons
ca!ainalma, això s'arregla ràpid agafes les cadires i encens una bona foguera
sí que en feia, Iurema l'altre dia, però sóc tossuda i en vull moooolt més!
yo también te añoro Orlanda, vénte a Barcelona y te cuidaremos! vaa!
Publica un comentari a l'entrada