Quins dies més grisos, oi?
Vaig intentar endur-me’l de viatge per
plantar somnis de geranis vermells i
escalfar amorosament nous paisatges.
Maldestra amb el meu atrapasomnis!
Aprendré a passejar de bracet
tot afinant l'orella al seu propi ritme.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
20 comentaris:
¡Namaca! que n'arribas ser de maca...
qué guay!! tienes un atrapasueños :)
Namaga no et cal atrapar el Sol.
Tu ets el nostre solet!
però els somnis no són per estar apressats, namagueta
que no coneixes la història d'Ícar???
si...quins dies més grisos... i rars...
Sort que vénen dies més prometedors! Ànims! que això no és res...
con todo esa poesía y plantando sueños de geranios rojos conseguirás lo que estés buscando, namagueta.
besitas cuando el sol quiere asomar
ja ho sé! Carmen sóc mooolt namaca :DD
si! Wild y no lo prestó a Nadie, bueno, mmm te lo podría vender a precio de entrada del Barça ji,ji,ji
gràcies Dan, més aviat sóc una gota de pluja així sortiran els meus amics preferits de la seva closca
ja, ja ho sé frederic ... em costa assimilar-ho
sí, Dietrich, ara sí que el recordo el mite d'Ícar :DDD suposo que quan t'encegues no hi ha res que t'aturi, no?
Beeel :) si ja s'aniran transformant perque sino dibuixaré un coet per anar a arreglar-los
Un beso Amiga-Orlanda, aún no te dí las gracias por el mail, sí supongo que lo importante es recuperar la ilusión.
Viva!!!!!
la namagueta es una enamorada de las mariposas!!! (mira, mira, si estás preparada hasta para cazar la más grande!!!).
bicos!
Estàs caçant un ou ferrat? Doncs quina paella més rara que tens...
;-)
Tan de bó puguis atrapar tots els teus somnis... :-*
Bellooota, que no la puedo cazar!
que estoy quemada, :DDD
uuui! no em fa gens de por Lupus minor
jo també sé udolar a la lluna i també tinc unes dents llargues i uns ulls grans, excepte que jo em depil.lo!
Pot ser divertit això de caçar ous ferrats pel cel :DDD
Gràcies Esther, intentar atrapar-los fa que en sortin de nous (vaja, ... espero que sí) un beset
uix, no tornaré a passar per aquí fins que faci un post nou...per si de cas caic a la teva xarxa.
haaaa haaaa haaaaa!
series un bon somni, elquemaietvaigdir?
Si no pots amb els somnis (de vegades són molt esmunyedisos), prova a atrapar realitats. Encara que, ara que ho pense, això no va gaire amb tu...
També es poden atrapar els dels altres? és que jo fa dies que no els veig. Estaven a la tauleta de nit...
Molt grisos, sense els teus colors.
Jo tinc un Bufamisteris a sota el llit. Fa anys que hi viu i és molt eficient. Potser es faria amic de l'Atrapasomnis i, entre tots dos, qui sap... I la Namaga i jo acabaríem sent consogres. I vet aquí un gos i vet aquí un gat, i aquest conte ja s'ha acabat.
Au.
Jo ja em conformaria amb aconseguir guardar algun raig de sol dins d'un pot de confitura buit perquè il·lumini i m'escalfi l'ànima durant aquells dies grisos...
Ei, algú sap què se n'ha fet, del bloc d'en Giorgio??
Publica un comentari a l'entrada