la següent vinyeta volia dibuixar
un braç onejant una bandera blanca,
rendint-me així davant la indiferència
de la Prima Vera.
pensava que aquesta fina línia grisa
m'anunciava el límit d'una vinyeta.
hi havia un més enllà!
anomenat Sor Presa.
un braç onejant una bandera blanca,
rendint-me així davant la indiferència
de la Prima Vera.
pensava que aquesta fina línia grisa
m'anunciava el límit d'una vinyeta.
hi havia un més enllà!
anomenat Sor Presa.
23 comentaris:
Sor presa? i a on està presa aquesta Sor? hahahha!!! ets un pou de Sor preses!
¿ara t'agafa per pensar en el més enllà i confraternitzar amb el clero? aiaiai, no t'estara tocant massa el sol al caparró? :P
Tu ets la sorpresa de cada dia, Namagueta ;-).
:DD Aladern no sé pas que dir-te, la sorpresa sempre està presa per qui la busca! Sort!
Carmen Griss :DD doncs mira sí! però no ingressaré a cap institució celestial!
Lost Child, què hi fas per aquí que t'has perdut?
on son els teus pares? ja has deixat trossets de madalena pel camí?
Ei Namaga, quina vinyeta més xula!! Tu sí que ets una caixa de sorpreses!
bonica, gracies per la floreta d'abans..
a mi m'agrada a PrimaVera..
aci estem quasi a l'hivern..
petonets
Emmar-k la teva vinyeta i fes un bonic quadre ple de les cosines Veres.
Síííí, he anat deixant trossets de magdalena, però una rateta se'ls anava menjant, i ara no sé tornar a casa, buuuuuuu, buuuuuuu (snif snif)...
desde luego eres una diosa, quien sino puede tocar el sol subida en la luna
un abrazo
- Un café, por favor.
- ¿Sólo?
- Bueno, póngame dos.
la vida sí que és una caixa de sorpreses Ainalma i no sempre quan l'obres fa pum!
ranitaaaaa guapa! com va tot? així t'hauràs posat uns bons manobles per a les teves potetes :)
bitxo m'estàs dient que has anat a un col·legi de monges? :DDDD
frederic :DD amb una cosina ja en tinc prou si ho prefereixes te'n passo alguna allà vaaaa
Lost child, he investigat el teu cas, ets un cas com un cabàs! a veure crec que ja sé a on t'has perdut, ... per a la blogosfera, oi?
* Orlanda espero que no me transforme en un buen cocido ;)
Dhammaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
quina alegria més gran! uauu! com estàs?, què fas? (has tingut un fillet com la Isnel?)
NO, namaga, per sort, NO... però he pogut conèixer com se les gasten. I t'asseguro que tenen molta mala llet.
Aish... que és una monja tancada, si està "presa"? Sisplau, que no surti, que són dolentes... O la presa ets tu, entre sol i vera? Solvera? Buenu, baixa prest de la lluna, vindré sovint a portar-te glaçons, que el sol calenta massa l'aigua! Petonets!!
Ai, i jo que començo a creure que la Namagueta s'ha pujat a la Lluna i ara no sap com baixar? Sip, com un gatet que s'emparra a un arbre i despres no sap com tornar al terra ¿vols que truquem als bombers? ¿un pot de crema protectora factor 80? ¿llimonada?
Moltes gràcies, però com ja saps, preferiria algun cosí...
Ja, ja, ja. No, no he tingut cap fillet. Pèrò si en tinc algún, egur que ho sabràs perquè sortiria a tota la premsa mundial´.
He sentit que algú parlava de mi...? És que tinc les orelletes tan fines, darrerament. Les Sors, totes preses, Namaga, totes, totes, totes. Totes. I ben lluny. Au.
sempre hi ha un més enllà. No necessàriament a prop...
Missing you, petita...
Em sembla que Namagueta s'ha tornat a dormir... A veure si la desperte fent-li cosconelles ;-) .
namaga, veo que sigues tocando el sol de primavera, con tus dedos de artista, a ver si consigues que estos días que vienen siga luciendo sin nubes
Namaga...
Namaga...
Namaga...
Namaga!
Avui és Sant Dàlia!
Publica un comentari a l'entrada