li vaig canviar les flors per les estrelles
i amb molta cura per fer-n'hi un ram, de llum.
amb la fredor s'emmudiren
cobrin-t'ho tot de blanc.
blanc d'aigua.
tanmateix aquest vespre la nit dormirà amb flors.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
22 comentaris:
les flors que m'ha donat el teu riure.
Un poema, el teu, per a una estelada nit d'hivern!
:)
Segur que la lluna avui serà molt feliç, tants colors per a ella sola!
quin cel més bonic!!
avui no farà fred...
;*
preciós, sense paraules, només flors :)
em sorprens cada vegada. unes paraules tan senzilles, uns dibuixos, per a tants somnis
gràcies!!!
una florada nit d'hivern Aladern i un somriure per a vós
Nica, estarà d'allò ben acompanyada la lluna i jo tan sols la podré guaitar,
qui pugués estar aprop d'ella
- va dir-nos la Dona del Temps (Arckh) :)
l'aina plena de Somriures :))))
memória, sí! flors ja regalades, neu i aigua, és a dir que em queda la memòria...
gràcies a tu Iurema, que bades per aquí, un beset
No tinc paraules...
Canvies flors per estrelles? I què en fas de les estrelles? Eh, eh?
Hi ha una cançó d'en Manolo García que diu:
Hacer montones: soles y estrellas.
Borrar las señales de vuelo
para que los pájaros sean dueños del cielo.
Molt maco el teu escrit i el teu dibuix.
Oooooooooooh!
Què maco, Namaga, la lluna canvia de companyia i després ens la regalarà a tots durant el dia i durant el seu imperi, la nit... Potser un mode de saludar al sol?
m'agrada molt més així!
Com ho fas per aconseguir sempre fer-me somriure? La nit dormint amb flors... genial!!
:O
Esther les has perdut? o les estàs regalant?
Petitona i Diguem-ne :)
m'agrada la vostre lectura de sols i estrelles,
la meva visió pel que veig poc clara van convertir
les estrelles en estrelles de neu
i elles ara son gotes d'aigua, llàgrimes.
Veig que he estat utilitzant masses còdigs per expressar
una idea però m'agrada molt els vostres camps oberts al Bon Temps. Petitona puc jugar amb tu ha fer "montones",...
bé!, de sols i estrelles :P
Sr Grappa, aaaah
Així m'agrada frederic, (el del sofà carbassa) :DDD
Dan i tu com ho fas per escriure amb Centpeus? ;)
Aprofite un moment d'inconfessable estrangis per passar pel teu blog i fer-te un *
Ui, a voltes ens feim una idea abans de llegir l'explicació i encara que l'hem entès, seguim "erre que erre" amb la primera... ho sento... :)
S'han convertit en llàgrimes... espero que d'alegria, i si no és el cas, que un cop han sortit puguis veure les flors que acompanyen la lluna... ("no llores por la pérdida del sol, las lágrimas no te dejarán ver las estrellas")
Quina nit més bonica ens aguarda, doncs! Provaré de mirar el cel.
M'agradaria que totes les nits fossin tan hermoses
Bon cap de setmana, Namagueta! ***
ala, qué chulo!!
Me he quedado traspuesta con la imagen de un ramo de luz!! Consigues que adore las flores jejeje hecho que casi parecía imposible!!
un beso a traición
no sé quien és traición, forastero
mmmm, fas olor de perfum d'estrelles...
Publica un comentari a l'entrada