He fet dos amics!
Un de 70 sense dents i l'altre de 37 amb dents
i amb ganes d'encolomar-me una tauleta antiga.
Sembla com si haguessin adivinat els meus pensaments
quan el de 70 m'ha dit que ell encara no ha trobat
el seu "bla, bla, bla," a la vida!,
Aleshores ens hem posat a riure
d'aquests personatges vermells penjats
als balcons que roben els somnis a plè dia!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
20 comentaris:
Em sembla que jo tampoc he trobat encara el meu bla, bla, bla... Si no, ho recordaria, no? Bé, també existeix la possibilitat de no haver-me n'adonat, sóc massa despistada...
no, definitivament no. Vinc de mirar pels calaixos i jo tampoc no tinc bla bla bla...
Ooooh!!! La Namaga se'ns ha tornat poeta!!!
:)
un senyor que no coneixia de res, de 72 anys, va dir-me al metro que participava en ong's els diumenges o el dia que fos per tenir una estona per a ell (i allunyar-se de la dona de tant en tant), i feia xerrades als avis per dir lo important que és estar actius física i mentalment... i ell si havia trobat el seu bla, bla, bla...
Jo no entenc això del bla, bla, bla... És com trobar el seu què? el quid de la qüestió? un motiu per viure? És que a mi les subtileses...
Jo sota l'aigua a vegades trobo el glu glu glu...
A peró és que no es tractava d'aixó lo dels blogs? d'anar fent bla-bla-bla?
Costa molt trobar el bla-bla-bla a la vida, hi estic d'acord!
A mi els personatges vermells que penjen aquests dies dels balcons em fan por :-S
Petons.
Ainalma potser sí que no hem trovat els nostres bla bla blas actuals, però els bla, bla, blas adolescents ja han quedat endarrera, si? Això em fa pensar que amb
paciència i sense adonar-nos anem canviant de bla, bla, blas, ai! m'estic embolicant ...
Nimue, igual s'ha quedat dins uns mitjó?
Aladern, els monstres no poden ser poetes grr!
divertida anècdota Guasteví,
el meu bla,bla,bla era una metàfora
sobre incerteses i preguntes
que em treuen la son.
Dhamma, avegades s'hem fa difícil escriure d'una manera més nua, per això recorro
a les subtileses, si mires una miqueta
cap amunt veuràs que he respòs
juntament amb la Guasteví.
ha, ha, haaaa elquemaietvaigdir
això n'hi dic ser creativa!,
provaré de buscar els glu, glu, glu
quan em dutxi
Bla, bla, blas... Potser n'hi ha més d'un alhora?
Esther, sí fem petar la xerrada
amb molta calidesa i ironia!
Els meus bla, bla, blas son
els come.cocos, un *
petitacriatura,
els busquem juntes?
tu amb la teva càmera
i jo amb un llapis i
la llibreta eps! però abans anem
a assaltar aquests personatgets vermells,
iepa! iepa! iepa!
ha, ha, haaa diguem-ne,
hi estic d'acord són masses
a partir d'ara em dedicaré
al primer bla, diguem-nos petons
Potser amb un bla bla bla n'hi haurà per tots... Diguem-nos abraçades
vine, diguem-ne jo t'abraço avui,
em sembla que estic toveta puaf!
Namaga, moltes gràcies!!
no m'agraden aquest personatges penjats dels balcons!
I EL MEU SOFÀ NO ÉS MARRÓ!!!!
És carabassa! Com la que et donaré a tu, dolentota.
Però exactament, de què estem parlant???????????
ja,jaa, ja
m'encanta que em diguis
dolentota, frederic
Isnel, no ho sé jo ja fa temps que
m'hi he perdut ;p
En conec uns quants d'aquestos éssers vestits de vermell i penjats dels balcons d'arreu que, per la seva gosadia, ara tenen el cul ben congelat i re-mullat... :) I si no, que s'ho haguéssin pensat dues vegades!
Publica un comentari a l'entrada