sí, sí un mecatxís així de gran, ho veieu bé
AIXÍ DE GRAN,
la dona que dibuixa la namaga grr! és un cas!
Fa dos dies que està buscant una caixa plena de pastilles per a la memòria en el seu niu,
per no dir que ha guardat un cop els spaguettis a un armari,
o bé, el més habitual, quan s'agafa un tren és equivocar-se de parada, oi?
doncs ella és capaç d'arribar a destinacions molt diferents un dia a Manresa
(el tren era directe), un altre a Sabadell i un altre vorejar tota la costa,...
Avegades l'error em provoca anècdotes divertides i la manera de dramatitzar-les
fa riure els altres però hi ha cops que he plorat de ràbia.
Eps! Algú ha provat algun cop pujar les escales mecàniques quan estan baixant?,
doncs jo sí!, Baixava per agafar un tren quan al veure que m'havia equivocat de via
vaig fer un gir i aleshores patapam! de 4 grapes com un soldat que es va
arrossegant per no ser vist i va avançant amb els colzes,
així és com vaig aconseguir sortir.
Sempre estic plena de cops ...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
22 comentaris:
llavors ets més madura, com deia en Raimon, a colps ens fa la vida, i de vegades massa durs i tot!
Ens fa o ens desfà, guasteví?
Ai, Namagueta, quines coses més rares et passen! Has provat a deixar la closca sota una tassa de desdejuni cap per avall i amb un grapadet de sal al damunt? Diuen que això va bé per la memòria...
Besets, guapíssima!
ains.. no t'has fet mal veritat??
cuida la closca
T'hauré de presentar una amiga... Tota la vida agafant el mateix tren a la mateixa estació i a la mateixa hora, un dia es va confondre i va agafar el que anava cap al nord, en lloc d'anar cap al sud, que és on volia anar... Coses que passes. Besets.
Jo un cop vaig passar-me tota una tarda buscant uns mitjons que sabia que no podien ser gaire lluny...
els acabava de plegar - i els meus mitjons sense cames dins no caminen sols...-, en fi, que els havia desat a la nevera.
Ben fresquets.
i jo amb cara de panoli...
El meu pare encara no sap com em dic.
I mira que fa anys que rodo per aquí, però no hi ha tutia.
Sempre prova dos o tres noms abans d'encertar-la.
També fa molta ràbia, però mira, quan tinc algun despiste, penso que ve de família.
Tinc una amiga que a la facultat sempre confonia les dates, i no encertava mai l'any a l'hora de posar la data als exàmens- s'equivocava de fins a sis i deu anys-, el meu germà s'inventa noves formes per endreçar les coses a la feina, però no explica el sistema als seus companys i un dia d'aquests tindrà un "accident"...
Tots tenim coses d'aquestes.
ens fan originals, únics i amb un punt d'excentricitat.
No es pot viure sense tenir alguna pega que ens faci encantadorament vulnerables.
I els creatius - i això va per tu- encara més.
o sigui, que pren-t'ho com un toc de genialitat!!! i olé!!
Uala!! (que diria la Nimue). Mentre no et passsi amb un avió!! Perquè si resulta que vols anar a Manresa en avió i vas a parar a Guadalajara...
Fan rábia, però després de la ràbia, quan a ha passat un tempsi has oblidat el mal humor, fan molt riure!!
Una vegada teníem actuació a Pineda de Mar. Hi havía moltísima cua pq era "operación salida" i com que per variar ja anava tard, vaig decidir anar per la carretereta seguint la costa, i de cop penso "ui! Si Premià de Mar crec que és abans de Mataró!. Vaig parar a una estació de RNEFE per mirar un mapa i vaig girar cua amb el cotxe. Ja feia tard, així que vaig anar corrent d'un teatre a l'altre de Premià (PQ TENÍA EL MÒBIL SENSE BATERÍA!! AGGGRRR,....) fins que un bon home em va deixar trucar... el primer que em va dir el director va ser "ja has arribar a PINEDA?" i jo no m'ho podia creure... vaig conduir com una boja fent llums pq em deixessin passar, vaig mal aparcar el cotxe i vaig correr com mai... faltaven 5 minuts per començar l'obra.... vestir-me, maquillar-me i PATAM! dalt de l'escenari durant hora i mitja seguida (no hi ha mitja part i estem tot l'obra a escena). Havía d'agafar el got amb les dues mans pq no tenia forces per aguantar-l'ho, i quan estava de peu havia d'arrepenjar-me amb una ma a la cadira o a qualsevol lloc... estava a punt de fer figa!! però l'obra va anar molt rebé!! i del meu defalliment no se'n va adonar ningú!!
d'escales automàtiques encara en tinc una de millor... però ja l'explicaré un altre dia!!
;*
Ha ha ha!
Jo em sé de un que havia d'apagar l'aire condicionat a l'habitació de l'hotel, i quan l'acompanyanta li ho demanava, caminava fins arribar al costat de l'aparell i, com que anava parlant, s'oblidava d'apagar-lo i tornava enrere, i així fins a tres voltes seguides!
Està vist que tots tenim alguns moments d'escasa lucidesa, així que no t'ho prengues massa seriosament, Namaga, perquè, com diu Arckh, després fan molt riure :-D .
(Sobretot si ho contem en els blogs... ;-)
ai! m'estava tronxant de riure amb tots vosaltres, m'encanten les vostres historietes-despistades,més en vull més!,
lo dels mitjons a la nevera és única!
Però tot això ens passa quan fem alguna activitat mecànicament, no?
Giorgio Grappa, a la llarga, veig que els cops poden fer mal, però cal assumir-los, l'important no és rebre'ls, sinó aprendre a refer-te d'ells. No vull que soni a filosofia barata, però crec que s'ha d'acabar traient la part positiva de tot el que ens passa, i saber per on no hem d'anar si no volem tornar rebre... Fer el que creiem que hem de fer a cada moment, sigui o no un error.
té la seva lògica -després ho pensava- vaig guardar els mitjons a la nevera perque porten els "quesitos". lògic, no?
qui no es consola és perquè no vol.
té la seva lògica -després ho pensava- vaig guardar els mitjons a la nevera perque porten els "quesitos". lògic, no?
qui no es consola és perquè no vol.
ha, ha, ha tens raó elquemaietvaigdir té tooota la lógica del món i que també la comparteixo ja que vaig trovar la meva capsa de pastilles a l'armari on deixo els paquets de mocadors indivicuals,
i pensan-t'ho bé com que tenien la mateixa forma ,...
jo una vegada vaig guardar les claus de casa al congelador i desprès em vaig tornar boig per trobar-les!
Ho vaig descobrir desfent la seqüència del que havia fet des de que vaig arribar a casa
Yo no sé bien bien qué hago en este blog, de hecho buscaba una página de un grupo de música.
A pesar de todo me ha parecido sinceramente precioso. Y ha estado bien que viniera a cuento perderme.
nyam! nyam!
frederic un polo de claus!
Hola Siempre,
que bien sientan tus palabras,
espero que vayas encontrando tu página por la blogosfera,
*
Hola, Namaga! també puc xiuxiuejar per aqui...
Bon cap de setmana!!! :). Esther
Esther, la pillina!
xiuxiueja a crits, amb cançons i de totes les maneres que vagis trovant que per aquí fem canons :)
No gaire afinats, però súper-diverti-terrorífics!!!!
siiii super-diver-terrofífics!!!
Where did you find it? Interesting read » » »
Publica un comentari a l'entrada