Namagueta cansadeta de buscar-se la feineta ja no troba pintureta p'alegrar-nos la vinyeta: recarai i repunyeta!
No et desanimes, Namagueta; pensa que el treball de ta vida encara està per arribar, i que serà ben bonic i ben divertit quan arribe (i no li faces cas al Giorgio si et va amb la història que el treball és un càstig bíblic i que si patatín i que si patatan: ni cas!). I, mentre arriba, pren-t'ho com unes vacances molt llargues o com un jubilació anticipada i busca coses boniques per fer, com llegir, dibuixar, escoltar música o passejar. I quedar amb els amiiiiiiiics! M'escoltes, Namagueta? Quedar amb els amiiiiiiiics!
Em quedo amb una frase del comentari anterior: "pren-t'ho com unes vacances molt llargues". Tota la raó del món. Mai se sap, potser al final acabes amb un treball que no te res a veure amb allò que havies planificat...
Jo tinc una amiga que sempre em deia: "lo mejor está por llegar". Et juro que no és una frase feta, un tòpic. Al final tot s'arregla. Mentrestant, aprofita el que tens i no et "ratllis" gaire :-)
Namaguetaboniquetamoquetafresqueta... Si podem fer alguna cosa per evitar que el teu sentit de l'humor marxi molt lluny, compta-hi. Molts ànims...no oblidis que el panorama actual està fent estralls a tot arreu, i que aquesta situació no té res a veure ni amb tu ni amb les teves capacitats i habilitats. Crec que es fa necessària una bona dosi de paciència fins que passi el temporal... Peto-nassos grans grans!!
mandarineta tens raó hi ha molta més vida per poder-la dibuixar, ho intentaré :-*
Tux i els teus rodolins :_) m'emocionen i també em fan petar-me de riure :D Tinc ganes de sortir d'aquest estat potser serà qüestió de visitar o convidar en Giorgio a dinar un dissabte i ell m'ajudarà a riure i a posar-me les piles!
Ranita :**** els teus petons són molt ben rebuts una abraçada guapa
Carol guapa, entre tots em feu emocionar "estic com una faveta ploranera" és difícil no ratllar-me i no ratllar sobretot a la gran persona que està amb mi, santa paciència que té! Pensaré amb lo d'aprofitar el temps :-*
Peto-nassos moqueta, les previsions són ben dolentes... m'ajudeu molt amb els vostres comentaris o quan fas alguna moqueteria de les teves :DDD
Malament, malament, malament. El treball NO és salut! (coincidència o ves a saber, avui també m'ha vingut al cap al meu post). Namagueta, si perds l'humor estàs fotudeta, ho saps oi? Cuida't. Petons!
10 comentaris:
ohhh... doncs hauràs de fer vinyetes que parlen de girasols i lenguados
Namagueta
cansadeta
de buscar-se
la feineta
ja no troba
pintureta
p'alegrar-nos
la vinyeta:
recarai
i repunyeta!
No et desanimes, Namagueta; pensa que el treball de ta vida encara està per arribar, i que serà ben bonic i ben divertit quan arribe (i no li faces cas al Giorgio si et va amb la història que el treball és un càstig bíblic i que si patatín i que si patatan: ni cas!). I, mentre arriba, pren-t'ho com unes vacances molt llargues o com un jubilació anticipada i busca coses boniques per fer, com llegir, dibuixar, escoltar música o passejar. I quedar amb els amiiiiiiiics! M'escoltes, Namagueta? Quedar amb els amiiiiiiiics!
Besets i becadetes, guapíssima!
Em quedo amb una frase del comentari anterior: "pren-t'ho com unes vacances molt llargues". Tota la raó del món. Mai se sap, potser al final acabes amb un treball que no te res a veure amb allò que havies planificat...
Jo tinc una amiga que sempre em deia: "lo mejor está por llegar". Et juro que no és una frase feta, un tòpic. Al final tot s'arregla. Mentrestant, aprofita el que tens i no et "ratllis" gaire :-)
Un petonàs enorme, guapa!
anims.
no puc dir res mes.
:*
Namaguetaboniquetamoquetafresqueta... Si podem fer alguna cosa per evitar que el teu sentit de l'humor marxi molt lluny, compta-hi. Molts ànims...no oblidis que el panorama actual està fent estralls a tot arreu, i que aquesta situació no té res a veure ni amb tu ni amb les teves capacitats i habilitats. Crec que es fa necessària una bona dosi de paciència fins que passi el temporal... Peto-nassos grans grans!!
mandarineta tens raó hi ha molta més vida per poder-la dibuixar, ho intentaré :-*
Tux i els teus rodolins :_) m'emocionen i també em fan petar-me de riure :D Tinc ganes de sortir d'aquest estat potser serà qüestió de visitar o convidar en Giorgio a dinar un dissabte i ell m'ajudarà a riure i a posar-me les piles!
Ranita :**** els teus petons són molt ben rebuts una abraçada guapa
Carol guapa, entre tots em feu emocionar "estic com una faveta ploranera" és difícil no ratllar-me i no ratllar sobretot a la gran persona que està amb mi, santa paciència que té! Pensaré amb lo d'aprofitar el temps :-*
Peto-nassos moqueta, les previsions són ben dolentes... m'ajudeu molt amb els vostres comentaris o quan fas alguna moqueteria de les teves :DDD
uo! doncs no hi pensis, ja se solucionarà i, com diuen, buscar l'optimisme en altres indrets, la vida és plena de coses boniques per dibuixar
Malament, malament, malament. El treball NO és salut! (coincidència o ves a saber, avui també m'ha vingut al cap al meu post).
Namagueta, si perds l'humor estàs fotudeta, ho saps oi? Cuida't.
Petons!
:) Deric buscaré l'optimisme de nou, m'agrada llegir-vos de nou
Ramón et llegeixo i m'encanten les imatges que descrius, gràcies, rebuscaré l'optimisme amb el meu atrapasomnis (la imaginació) :*
Enyoro les teves vinyetes però recorda que estan a dins teu; segur que sortiran , i amb més empenta que mai. Ànims!!
Publica un comentari a l'entrada