16.7.07

De muntanyes


les meves muntanyes serien més baixes
si jo no hi afegís tants grans de sorra

9 comentaris:

Giorgio Grappa ha dit...

Ooooh! Què bonic! Un cal·ligrama encargolat!

anna g. ha dit...

Pensa que el vent fa i desfà les dunes... ja siguin grans o petites. I les muntanyes, tot xino-xano, es pugen i es baixen; només cal un motiu per continuar endavant (m'ha agradat molt el dibuix) :)

orlanda ha dit...

sin palabras tus montañas de palabras,
un beso caracola

me encantó verte

Anònim ha dit...

me encanta - a pesar que no entiendo, aunque imagino.

Besito

namaga ha dit...

Giorgio :) un cargolet encal·ligramat :P

:) bitxo, el motiu hi és, la força actualment em minva un xic però xino-xano i amb el vent sortirà tot molt rebé, un beset de cargolet :P

Orlanda, a mi también me encantó! pero no te quedes sin palabras tu :O besos

:D Aylén es una canción infantil "cargol treu banya puja la muntanya..."el caracol hace demasiadas montañas de miedos ... un beset guapa

Esther ha dit...

No será que en el fons el que a tu t'agrada és pujar els cims més alts i dificils? :-*

Ainalma ha dit...

Hi ha qui ha nascut per "escalar muntanyes", Namaga, i em sembla que tu ets una d'eixes persones.

Sort en la pujada!

Iurema ha dit...

al desert les dunes canvien de lloc constantment. una "muntanya" avui està aquí, i demà a quilòmetres de distància.

De totes maneres, quan arribes al cim d'una muntanya... la vista no té preu ;)

rAnita nOe ha dit...

te molt de veritat la teua frase..
petonets