20.9.12

Ésser

De cop sento una nostàlgia familiar
d'èsser

5 comentaris:

rAnita nOe ha dit...

que boniques, namagueta i la lluneta.
bentornada.

editora con carrito ha dit...

Jo tinc nostàlgia de namaga... que hi torni!

namaga ha dit...

rAnita nOe quan de temps? ara em passejaré pel teu blog i vindré amb la lluna :*

editora con carrito, no prometo res només son instants els que sento i tu? a veure si publiques els teus Tamaños Nuria? son tan bons :****

Clara ha dit...

Namagueta!!! Hola guapa!!! Se't trobava a faltar!!
Torno a posar el enllaç al meu bloc per no perdre'm cap post!

Petons!! :)

namaga ha dit...

Mil gràcies Clara a veure si tinc continuitat i deixo de mirar les estrelles :)