saps a qui m'has recordat amb aquest "meneito de caderes"? Doncs ja t'ho dic jo: la Marilyn Monroe, que duia sempre un taló més curt que l'altre per remenar bé els malucs;)
Ui ui ui ui ui! No em faces cas, Namagueta, però se m'han creuat els cables amb una referència als caragols... Ehem, millor ho deixem per a una altra ocasió.
Així m'agrada: tranquil·la, passet a passet, amb les banyetes ben esteses per atrapar monstres. Molt bé, namaga, molt bé. Arribaràs lluny, ja ho veuràs ;)
21 comentaris:
Se't veu el cul!
estás guapísima caracola.
hermosa!! esos cuernitos me vuelven loca... y esa colita... pero sobre todo el ritmo.
Ei! On vas?
Bona foto! sembla que no deixis rastre
Jajajaja... Què mona! Estàs menjant trèvols?
A ver si te sacas la closca y tomas un poco el sol, que se te ve blancucha...
:D i les banyes!, m'has fet riure molt Clara, besets
gracias pepa, me voy cuidando a base de comida vegetariana
:) el ritmo leentoo y sabroso Aylén, me gusta! el caracol también baila su salsa a su ritmo, que bonita idea gracias
Esther, vaig a buscar la fulla que hi ha a la meva esquerra eps! no me la pispis
Ignasi,hola, els cargols van deixant babetes pel camí
:DD sí!, són boníssim estan per llepar-se els dits,bé, la closca o les banyes, i passats a la paella encara més, petitona
Carmen griss, el blanco es símbolo de la elegancia
(en el Diccionario de Símbolos y colorines de la editorial No me acuerdo)
ep! però marxes en direcció contraria! que vols marxar?
saps a qui m'has recordat amb aquest "meneito de caderes"?
Doncs ja t'ho dic jo: la Marilyn Monroe, que duia sempre un taló més curt que l'altre per remenar bé els malucs;)
deixes un rastre de babes per allà on passes!!!!
Aiss, quin caragolet més bonic!
Avui he sabut el que vull fer a la meva vida: pastor de cargols (no et cal moure massa...)
Així és com es va millor per la vida, sense presses i amb bona lletra.
Ui ui ui ui ui! No em faces cas, Namagueta, però se m'han creuat els cables amb una referència als caragols... Ehem, millor ho deixem per a una altra ocasió.
Besets!
Així m'agrada: tranquil·la, passet a passet, amb les banyetes ben esteses per atrapar monstres. Molt bé, namaga, molt bé. Arribaràs lluny, ja ho veuràs ;)
aunque los caracoles sean lentos, son capaces de llegar muyyyyyy lejos. y en el camino, les da tiempo a verlo todo. un beset
good way
besos
Namagaaaaaa!!!
On vaaaaas???
Et veig molt pero que molt decidida!!
:D
Bellosoli hola, estic rastrejant la zona per acampar
:DDD elquemaietvaigdir, el meneito i paxanga a cops de malucs de la Marylin
ups! un dels Tiets, m'haureu de regalar un pitet, Petit Deric
:) és una cargoleta Ainalma
Aiii, Delfí, en serio? t'asseguro que et fariem fer molta feina
Cosetes, com els petons? :P
Petit Giorgio, :D doncs encara no t'he captat, amb aquestes coses sóc
ben poc perspicaç, besets de xocolata
:DDD Isnel, guapaaa! els atraparé ben atrapats amb un atrapasomnis
que em transportaran altre cop a les teves terres Gironines.
Evita, hola, anda! és verdad, lo ven todo o casi todo, eso,
sí no se asustan por el camino, me gusta mucho tu blog, eres genial!
ranita, tu das saltitos y yo voy a pillarte a càmara lenta :)
Unmeiii, estic fent camí per la pròxima bloggeria, per cert, et vindré a buscar eh!
and nooooow the end is near and so I face the final curtain...
My way significa que te'n vas de blogger, Namagueta? :(
Publica un comentari a l'entrada