19.9.06

+ oooaaah

14 comentaris:

Anònim ha dit...

lo interesante de las espirales es que juegan con los sentidos: lo que sube parece caer y viceversa.

besitos

Bellota ha dit...

Yupiyaya!!!
¿Estabas curioseando el Pensieve y te has caído dentro????
¿Qué memoria estás viendo?

ummmm, pilluela...

Anònim ha dit...

per què espirals????

Anònim ha dit...

m'encanta l'espiral... a poc a poc o rapid... sempre es tira endavant i tot es nou....
:-)
(estic positiva avui, mira per on! Espero contagiar a algu!)

namaga ha dit...

si, como mi ánimo :O y ahora me has hecho pensar en el libro que estoy
leyendome desde hace meses (lo voy dosificando) que dice algo así:
"sovint l'ànima només em sembla una simple respiració del cos"
mi traducción :
"a menudo la anima sólo me parece una simple respiración del cuerpo"
de M.Yourcenar.
me gusta esta sonrisa de delfín, Aylén


:DDDD Bellota uiuiui! si te cuento ... te sonrojarías! y yo también :P

Dietrich, m'estic caient a l'interior d'una closca de cargol

eps! jo em vull contagiar de tu Bel i t'asseguro que la caiguda
és més lenta, fa dies que dura :DDD

Anònim ha dit...

Agarrateeeeeeeeeeeeeeeeee!!

Anònim ha dit...

Namagueta, deixa't de ferte la interessant amb aixo dels cargols i fes el favor de deixar el vi ¡JA!

namaga ha dit...

lo intentoooooo fooooooosfenos


:DD Grrrris el vi no em vol deixar a mi

Anònim ha dit...

namaga, l´anima en castellano es diu el alma. pero me gusta tu traducción; anima el alma : )

Jaqme ha dit...

vertigen, demència, evolució o
pot ser només un camí?

Anònim ha dit...

es un caracol inmenso... no acaba nunca!
:)

Giorgio Grappa ha dit...

No serà que hi ha un forat negre al fons de l'espiral del caragol?

namaga ha dit...

:DDDD que catalanada, la mía! me estaba riendo tanto, gracias y besotes Pepa!

Jaqme, o una escala de cargol :P

manitas, como la historia interminable ah! y és toda una caracola

o una festa de patxanga?, Giorgio :*

EQMEVD ha dit...

això acaba en festa, fijo. Ja fa tombs que ho veig a venir...i avui és DIVENDRES!