Bé, mentres Namaga segueix amb la seva búsqueda de la sandàlia
perduda aprofitaré per escriure 4 ratlles,
Si escric sota aquest nom aquesta frase afirmativa i de bons principis,
és senzillament, perquè sí!
M'agrada riure.
Avui mateix mentres em prenia un tallat, un noi ha entrat al bar i tot
demanant-se un cafè amb llet, la cambrera li ha preguntat:
¿cómo quieres la leche?
això que ell respon "Como la tengas".
Oi que no us fa gràcia! doncs a mi sí!,
He arrencat de bon matí amb una gran riallada, mil i una coses han
passat per la meva imaginació amb aquesta resposta, cosa que els
altres la veritat m'han mirat amb cara de no entendre-hi res...
És divertit, riure encara que sigui sola...
Ara recordo quan llegia un còmic de la Mafalda al tren i s'escapaven les
riallades sonores per a tot el vagó eren les 8 del matí, i ho vaig deixar
de fer perquè els passetgers ullerosos i ben enclenxinats semblaven
molests mentre s'endormiscaven i em feia una mica de vergonya
privar-los d'aquests minuts.
Això m'ha fet pensar que els "lectors dels trens" poques vegades,
per dir nul.les no riuen ni és somriuen si tenen un llibre entre les mans,
per què?
M'encantaria veurel's somriure amb el que llegeixen, és una manera
natural de viure l'aventura que l'autor els proposa, per tant des
d'aquí reivindico:
més lectures per fer somriure a tothom!!!
A mi les que em fan rialles, somriure són els contes d'en Papà
CORTAZAR, qualsevol d'elles amb les famas i els cronopios o
els Manuals per pujar escales, o Conducta en un Velatorio,...
també el que em va fer riure (tot i ser un humor
un xic groller) és La Conjura de los Necios de J.F.Kennedy,
i a vosaltres quins són els llibres que us han regalat rialles?
perduda aprofitaré per escriure 4 ratlles,
Si escric sota aquest nom aquesta frase afirmativa i de bons principis,
és senzillament, perquè sí!
M'agrada riure.
Avui mateix mentres em prenia un tallat, un noi ha entrat al bar i tot
demanant-se un cafè amb llet, la cambrera li ha preguntat:
¿cómo quieres la leche?
això que ell respon "Como la tengas".
Oi que no us fa gràcia! doncs a mi sí!,
He arrencat de bon matí amb una gran riallada, mil i una coses han
passat per la meva imaginació amb aquesta resposta, cosa que els
altres la veritat m'han mirat amb cara de no entendre-hi res...
És divertit, riure encara que sigui sola...
Ara recordo quan llegia un còmic de la Mafalda al tren i s'escapaven les
riallades sonores per a tot el vagó eren les 8 del matí, i ho vaig deixar
de fer perquè els passetgers ullerosos i ben enclenxinats semblaven
molests mentre s'endormiscaven i em feia una mica de vergonya
privar-los d'aquests minuts.
Això m'ha fet pensar que els "lectors dels trens" poques vegades,
per dir nul.les no riuen ni és somriuen si tenen un llibre entre les mans,
per què?
M'encantaria veurel's somriure amb el que llegeixen, és una manera
natural de viure l'aventura que l'autor els proposa, per tant des
d'aquí reivindico:
més lectures per fer somriure a tothom!!!
A mi les que em fan rialles, somriure són els contes d'en Papà
CORTAZAR, qualsevol d'elles amb les famas i els cronopios o
els Manuals per pujar escales, o Conducta en un Velatorio,...
també el que em va fer riure (tot i ser un humor
un xic groller) és La Conjura de los Necios de J.F.Kennedy,
i a vosaltres quins són els llibres que us han regalat rialles?
20 comentaris:
namaga, mai pergues la capacitat de riure de tot, fins i tot de tu mateixa.
molts llibres m'han fet riure.. tan de bons que erens, com de dolents, i feien gracia perque estaven molt malament escrits..
pero puc dirte l'unic llibre que m'ha fet plorar. la vida sale al encuentro.
no recuerdo el autor, pero es un libro muy tierno.
besitos.
tambien me gusta cuando escribes.
hola ranita,
un llibre que t'ha fet plorar? de riure?
o plorar del dramón ...
Gràcies pels besets, m'encanten, la veritat
em costa moooolt escriure, perdo les paraules
pel camí, faig un munt de faltes d'ortografia
i em fa patir una mica
uissss! doncs a mi Cortazar m'ha fet riure i somriure moltíssim! sobretot amb els cronopios i la resta de contes del llibre. i sobretot al transport públic :)
De riure molt és tota la saga de Mundodisco de Terry Pratchett.
Tens raó, en general no estem acostumats ni a riure ni a plorar en públic i menys quan estem sols!
A mi el llibre que m'ha fer riure més és aquell que encara s'havia d'escriure i que tenia per títol: La sandàlia vermella que caigué damunt la lluna (edicions llunàtiqus)... Potser el saberut d'el Llibrater ens treuria de l'entrellat bibliogràfic.
Nimue,
que bé! que també t'agradi en Cortazar,
no coneixo pas el món de Terry Pratchett
així podré investigar bieeen
ji, ji, ji, :DD
molt bona Sam,
m'encanta la idea!
Molt bé, si senyor! M'agraden les persones que lligen en públic, sense amagar-se. I que es note que s'ho passen bé llegint: la lectura és rebel·lió! la lectura és subversió!
(Ai, que m'he passat...)
pots començar amb aquesta pàgina
http://mundodisco.dreamers.com/
ja avise que és un tipus de lectura una mica peculiar però encara no m'he trobat a ningú que no s'haja mort de la risa llegint-lo. Bé, ma mare, però és que ma mare té un sentit de l'humor molt pecualiar.
Recorde algun moment, la meua germana i jo revolcant-nos literalment per terra recordant algun episodi i intentant explicar-li a ma mare i ella mirant-nos amb cara de: dios mio, sangre de sangre, carne de mi carne...
I aquella sandàlia, ja saps on ha anat a parar?
(Rient, rient, a veure si t'has quedat descalça)
Sr. Desert
Sr.Grappa m'encanta quan t'entusiasmes!
Nimue, ja tinc deure d'estiu bieeeen!
Ah! Així que ets tu el Sr. Desert i el Sr. Camena,
doncs saps què?,
el mes de febrer vaig estar una setmana
a Tassili du Hogar!
vaig dormir mirant les estrelles a plè desert,
va ser algo tant increible que encara em sembla un somni,
t'asseguro que el cel està plè plè d'estels
petits punts de llum un al costat de l'altre, infinits
és ... com tu molt bé descrius a la teva web.
Encara guardo mil records tant íntims i amb tanta intensitat ...
i allí vaig conèixer el meu àngel de la guarda, sí vaig fer
un amiguet Abdul de més de dos metres! i sabies que em va ploure
estant al desert! van passar coses tant i tant meravelloses
que m'atropello al escriure-les ...
tant de bo tothom hi pogues anar!
si algun dia em perdo buscant la sandàlia vermella
busqueu-me allí a Tassili du Hogar.
és una excel.lent manera de començar el dia! Jo soc, però, dels que no em desperto fins que fa vàries hores que sóc fora del llit.
Indiscutiblement la Mafalda m'ha fet riure moltíssim. I l'Snoopy. I el Mortadel.lo i Filemó. I... jo mateix també em faig riure!
La Mafalda hauria de ser lectura obligatòria a les escoles. Mira, si en trobe una traducció al català, igual la pose per al curs que ve.
és agradable llegir els teus escrits,
sovint em fan somriure.
jo també llegeixo al tren
i si toca somriure o riure, doncs toca.
Bon dia Namaga!
Quina alegria més contagiosa!
A mi també m'encanta riure i creu-me que també ric sola sovint... per què reprimir-se, no? tot i semblar una mica boja...
Clar que tot pensant en la cançó Luna d'Smashing Pumpkins quan diu: "Who decides who's crazy" quina importància pot tenir semblar una cosa o una altra?¿?¿?
Pel que fa als llibres que m'han fet riure n'hi ha hagut varios, i que m'han fet somriure molts més.
:-) Clar que potser dec tenir el riure fàcil també.
Quin post més fresc!!! Quina delícia!!! Realment, ets com una bruixeta...
A mi també m'ha passat sovint això de riure al tren i haver d'aguantar-me perquè em miren com si fos un bitxet raro.
Últimament m'han fet riure els llibres de la Lola Van Guardia. I de petita recordo que em va fer riure moltíssim El hombre que compró un automóvil de Wenceslao Fernández Flórez.
Ah! I també em fan riure els comentaris de'n Giorgio Grappa (heu vist la seva definició d'amor al blog de la ranita??? Per pixar-se!)
Frederic i Giorgio que bé que sigueu Mafalderos ;)
M'encanta que passegis per aquí amic.arbres,
si és cert que quan toca-toca tot i que la gent
al matí semblen que estiguin malhumorats, és pot tenir
son, però malhumor?
Belgolb, benvinguda minyoneta!
"El boig és el qui sap que no està boig"-versió namaga
i digues, digues quins llibres són aquests que et fan riure?
Uau si ets de les que riuen fàcilment al teu costat ens
ho passariem pipa! perquè la rialla s'encomana.
Bruixeta? Isnel?
em falta l'escombra
hola petitacriatura, oh! són boníssims els cometaris d'en Giorgio, té una ironia fina-fina, d'aquelles que s'empomen.
Els llibres que t'han fet riure a tu no els conec però
faré l'investigadora així podré riure molt més.
Petonets a tots
Quan viatjo en tren al matí em fa més pal plorar del que estigui llegint, que em passa, que riure, doncs entenc que tothom enten que el text és divertit.
A mi també m'agrada molt riure, encara que reconec que de vegades no tinc motiu, però espero que m'allargui la vida :)
Per cert, al desert també hi ha serps i misèria, si hi vius una temporada et puc assegurar que no és el mateix.
I a belgolb li diria que semblar una cosa o una altra és el que ens fa pertàner, ser acceptat, a un grup o a un altre... o restar sola.
Una curiositat que m'ha quedat, ja que riem, el noi que es va demanar un tallat se'l va donar? :D
A misererenobis.lamevaweb.info avui n'hi ha un que parla del riure com una manera de salvació religiosa, mentres que com alternativa es veu que al "nom de la rosa" el que riu ha begut oli.
A mi també m'agrada la mafalda, és genial, i el pratchet (no tant, que quan n'has llegit dos o tres té tendència a repetir els gags), i el groucho, i el simpson. En fi que riure és la mar de saludable.
--
Sa Karina.
Sento les vostres rialles des del meu refugi...
Així és impossibles desconnectar!!!
Gràcies per creure en les mitges rialles mentre es rellegeix un paràgraf inspirat de Cortázar- perquè no?-, però també per dedicar-li uns minuts a aquells personatges que un cop tancats de nou entre les pàgines d'una lectura et fan demanar què s'en haurà fet d'ells...
Namaga, no et calen sandàlies per volar.
Vititza, hola!
:) ja ho sé que al desert hi ha misèries i serps,
ho sé sobretot pel petit princep,
la veritat l'època que hi vaig anar jo els animalons
estaven hivernant, el bitxo més desagradable va ser un
"beatle" negre, grandiós i que va entrar d'amagat el dia
que vaig dormir a la tenda de campanya. Al final vam pactar
que ell dormiria a fora.
el noi del tallat, anava mig adormit.
Tindré present el que em dius de la web que em recomanes,
així com et faré una visita ;)
Besets
Oleeee Oleeee,
el que mai et vaig dir,
és que et voliem destorvar de la teva pau i la quietud
d'aquests dies, em continues deleïtant amb els teus pensaments,
un beset també per a tu
Això es el que em van dir una vegada:
Enfrenta tu día con una sonrisa, veras qué divertido es ir desentonando por el mundo.
Per cert, gràcies per dir que la foto del meu post es xula. Me la va fer un company a casa meva.
;)
Els dibuixos dels teus posts son teus? Son molt divertits!
Publica un comentari a l'entrada