19.7.05

Escridassant a la lluna

Ben enfilada estava l'altre dia mentre escridassava a la lluna,
donc sí, la mateixa que beneren poetes, pintors, astròlegs, ...

erma ella,
blanca,
serena,
imperturbable!

quant de cop i volta un cruixit del brancatge del tercer pi
començant per l'esquerra del carrer dels pinetons em va fer
contemplar d'aprop una multitud d'estrelles que giravoltaven
entorn meu.
És des d'alehores que,

erma ella,
blanca,
serena,
imperturbable!

duu un somriure mofeta.

2 comentaris:

nimue ha dit...

aaaaah.... això explica moltes coses... ;)

namaga ha dit...

ja, ja, ja, ...
doncs et convido a veure-la
demà,ja que tindrà un somriure
més eixamplat.